grans esperances...

...aixo es moltes vegades el que acostumem a tenir els essers humans quan fem coses durant la nostra vida... de vegades potser que surtin be, n'hi ha d'altres que fallen de principi a fi... ara mateix em trobo en aquest punt en diversos aspectes de la meva vida: a nivell laboral es el moment de donar un cop de porta i dir a la gent amb la que treballes que un n'està tip d'aguantar segons quines coses o situacions. Sino ho faig, les coses de ben segur que empitjoraran... a nivell familiar ja ni vull entrar-hi.. cada cop es mes evident allo de que els amics et trien, pero la familia es la que et toca... i l'has d'aguantar i patir... i la veritat, cada cop l'aguanto menys i la vull patir menys encara... i a nivell animic-sentimental podria dir que estic en punt agredolç, hi ha coses bones i tambe coses dolentes... gent que et fa somriure per la seva positivitat i d'altres que et fan desesperar per no saber el que volen ni cap a on van... coneixes gent, uns entren a la teva vida, altres surten i d'altres que tornen... veure'm aquests ultims.. ;) ... i com diuen els Raydibaum...

Només cal un segon de més...
Perquè el tren et passi el damunt...
Tant se val, quin sigui el teu nom...
Quan la sort se't gira del revés...
Gira del revés...

De què et serveix el que tens...
Sinó pots tenir el que vols?...
Només cal un instant de més...
Perquè el cel s'obri sobre teu...

records...

...records...institut...avorriment...facebook... si ajuntes totes aquestes coses, resulta que trobes a gent que feia molts anys que no hi parlaves, vist o directament te'ls havies creuat pel carrer i passaves de saludar-los... arribes a un punt en que certes coses en segons quines etapes de la teva vida, et marquen, i el teu cervell crea un espai buit on acostumes a colocar aquelles coses que vols oblidar.... la putada es que el subconscient tendeix a traïrnos per a be i fer que les coses bones tornin a apareixer... avui he parlat amb algu d'aquells temps, algu que sembla val la pena tornar a coneixer, veure que ha estat de la seva vida, com la viu ara i com es planteja el seu futur... sempre es bo compartir ara coses amb gent que ja ho vas fer-ho abans, quan els diners per pagar l'hipoteca i la necessitat de tenir feina no eren una obligacio... en aquells temps la majoria erem mes inocents i no feiem servir la punyalada trapera per l'esquena o el trepitjar caps per poder pujar en l'escalafó de la vida...tot era mes romantic, en estat pur i no adulterat on no saps de vegades en qui pots confiar... poder sera com abans... poder s'haura deixat emportar pels temps actuals... no crec, es la sensacio que tinc... The Script ho fa amb un regust agredolç...

Jenny was a poor girl
Living in a rich world
Named her baby Hope when she was just fourteen
She was hoping for a better world
For this little girl
But the apple doesn’t fall too far from the tree



necessito un miracle....

...fa unes quantes entrades que engantxo solament links de clips que vaig trobant i que formen part de la meva vida recent i no tant recent... son cançons que m'han fet pensar, somriure, que em recorden coses especials i/o m'han donat un cop d'energia en aquells moments que mes necessites no rendir-te... aquest em dona el bon rotllo que de vegades necessites per enfrontar-te a segons quines situacions...

coses reals...

..hmmm... rebeka brown...tota una estrella al panorama house de l'illa d'Eivissa..les seves actuacions al Matinee son per tallar la respiracio, i es que aquesta dona despren energia pels quatre costats, es com una font de força i a mes amb aquest somriure i com es mou, se't fan passar els mals rotllos que puguis tenir, i sino mira...

torna-ho a fer...

els germans quimics van fer un video espatarrant i surrealiste solament com ells ho saben fer... increibles els escenaris naturals que fan servir, Marroc diria jo, la part del Atlas... apa, a disfrutar el techno electronic que fa moure el peu... per cert, em sembla que no surten en cap moment fent un cameo com ens tenien acostumats a anterior clips, per exemple hey boy, hey girl!

tres tristes tias...

es tard, molt tard, i dema treballo... pero aqui estic, amb un teclat en angles, sense accents i navegant per inet... buscant he trobat a aquest trio que fan cançonetes de i per a frikis... qui no ha vist o patit aquesta situacio mes d'un cop???

poca feina...

aquests de Cisco fan anuncis per promocionar el seu lifestyle i els seus productes, ja sabeu, la forma ianqui de viure la vida: harder, faster, stronger com ja fa uns anys deien els Daft Punk... pero aquests ja tindran un post un altre dia...

qui es el teu pare...

aquest es un video que replica l'estil de les pelis porno dels finals dels 70 principis dels 80... tot te aquella estetica kistch que li dona un regust especial... el tete benny, com sempre, fent de les seves...


comença la festa...

hello world! que dirien els picatecles, ara i aqui comença a pendre vida la idea que feia temps que portava rondant pel cap... portava un grapat de dies que havia donat voltes, que havia fet proves, petits blogs amb altres plantilles pero aquest cap de setmana ha sigut el definitiu despres de tastar el Flickr i veure les possibilitats que pot donar de si aquest mon...