grans esperances...

...aixo es moltes vegades el que acostumem a tenir els essers humans quan fem coses durant la nostra vida... de vegades potser que surtin be, n'hi ha d'altres que fallen de principi a fi... ara mateix em trobo en aquest punt en diversos aspectes de la meva vida: a nivell laboral es el moment de donar un cop de porta i dir a la gent amb la que treballes que un n'està tip d'aguantar segons quines coses o situacions. Sino ho faig, les coses de ben segur que empitjoraran... a nivell familiar ja ni vull entrar-hi.. cada cop es mes evident allo de que els amics et trien, pero la familia es la que et toca... i l'has d'aguantar i patir... i la veritat, cada cop l'aguanto menys i la vull patir menys encara... i a nivell animic-sentimental podria dir que estic en punt agredolç, hi ha coses bones i tambe coses dolentes... gent que et fa somriure per la seva positivitat i d'altres que et fan desesperar per no saber el que volen ni cap a on van... coneixes gent, uns entren a la teva vida, altres surten i d'altres que tornen... veure'm aquests ultims.. ;) ... i com diuen els Raydibaum...

Només cal un segon de més...
Perquè el tren et passi el damunt...
Tant se val, quin sigui el teu nom...
Quan la sort se't gira del revés...
Gira del revés...

De què et serveix el que tens...
Sinó pots tenir el que vols?...
Només cal un instant de més...
Perquè el cel s'obri sobre teu...