...aixo es moltes vegades el que acostumem a tenir els essers humans quan fem coses durant la nostra vida... de vegades potser que surtin be, n'hi ha d'altres que fallen de principi a fi... ara mateix em trobo en aquest punt en diversos aspectes de la meva vida: a nivell laboral es el moment de donar un cop de porta i dir a la gent amb la que treballes que un n'està tip d'aguantar segons quines coses o situacions. Sino ho faig, les coses de ben segur que empitjoraran... a nivell familiar ja ni vull entrar-hi.. cada cop es mes evident allo de que els amics et trien, pero la familia es la que et toca... i l'has d'aguantar i patir... i la veritat, cada cop l'aguanto menys i la vull patir menys encara... i a nivell animic-sentimental podria dir que estic en punt agredolç, hi ha coses bones i tambe coses dolentes... gent que et fa somriure per la seva positivitat i d'altres que et fan desesperar per no saber el que volen ni cap a on van... coneixes gent, uns entren a la teva vida, altres surten i d'altres que tornen... veure'm aquests ultims.. ;) ... i com diuen els Raydibaum...
Només cal un segon de més...
Perquè el tren et passi el damunt...
Tant se val, quin sigui el teu nom...
Quan la sort se't gira del revés...
Gira del revés...
De què et serveix el que tens...
Sinó pots tenir el que vols?...
Només cal un instant de més...
Perquè el cel s'obri sobre teu...
...records...institut...avorriment...facebook... si ajuntes totes aquestes coses, resulta que trobes a gent que feia molts anys que no hi parlaves, vist o directament te'ls havies creuat pel carrer i passaves de saludar-los... arribes a un punt en que certes coses en segons quines etapes de la teva vida, et marquen, i el teu cervell crea un espai buit on acostumes a colocar aquelles coses que vols oblidar.... la putada es que el subconscient tendeix a traïrnos per a be i fer que les coses bones tornin a apareixer... avui he parlat amb algu d'aquells temps, algu que sembla val la pena tornar a coneixer, veure que ha estat de la seva vida, com la viu ara i com es planteja el seu futur... sempre es bo compartir ara coses amb gent que ja ho vas fer-ho abans, quan els diners per pagar l'hipoteca i la necessitat de tenir feina no eren una obligacio... en aquells temps la majoria erem mes inocents i no feiem servir la punyalada trapera per l'esquena o el trepitjar caps per poder pujar en l'escalafó de la vida...tot era mes romantic, en estat pur i no adulterat on no saps de vegades en qui pots confiar... poder sera com abans... poder s'haura deixat emportar pels temps actuals... no crec, es la sensacio que tinc... The Script ho fa amb un regust agredolç...
Jenny was a poor girl
Living in a rich world
Named her baby Hope when she was just fourteen
She was hoping for a better world
For this little girl
But the apple doesn’t fall too far from the tree
Living in a rich world
Named her baby Hope when she was just fourteen
She was hoping for a better world
For this little girl
But the apple doesn’t fall too far from the tree
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
