records...

...records...institut...avorriment...facebook... si ajuntes totes aquestes coses, resulta que trobes a gent que feia molts anys que no hi parlaves, vist o directament te'ls havies creuat pel carrer i passaves de saludar-los... arribes a un punt en que certes coses en segons quines etapes de la teva vida, et marquen, i el teu cervell crea un espai buit on acostumes a colocar aquelles coses que vols oblidar.... la putada es que el subconscient tendeix a traïrnos per a be i fer que les coses bones tornin a apareixer... avui he parlat amb algu d'aquells temps, algu que sembla val la pena tornar a coneixer, veure que ha estat de la seva vida, com la viu ara i com es planteja el seu futur... sempre es bo compartir ara coses amb gent que ja ho vas fer-ho abans, quan els diners per pagar l'hipoteca i la necessitat de tenir feina no eren una obligacio... en aquells temps la majoria erem mes inocents i no feiem servir la punyalada trapera per l'esquena o el trepitjar caps per poder pujar en l'escalafó de la vida...tot era mes romantic, en estat pur i no adulterat on no saps de vegades en qui pots confiar... poder sera com abans... poder s'haura deixat emportar pels temps actuals... no crec, es la sensacio que tinc... The Script ho fa amb un regust agredolç...

Jenny was a poor girl
Living in a rich world
Named her baby Hope when she was just fourteen
She was hoping for a better world
For this little girl
But the apple doesn’t fall too far from the tree